Cosetes del dia a dia....

Els armaris de la cuina ja estan plens d’aliments bàsics mediterranis per subsistitir uns dies. També estan plens de formigues. Unes formigues petites malparides que corren tant bon punt et veuen amb el verí a la mà. Hem preguntat a una senyora quin producte podem fer servir per desfer-nos d’elles, però no hem tingut èxit. M’he adonat que som bastant dolents fent servir la mímica. Semblava fàcil però pareu a pensar un moment com explicaríeu a algú els conceptes formiga + mort, sense paraules. 

Ó un altra prova, intentar esbrinar el “modo de preparación” d’alguns productes amb les instruccions en Vietnamita. La solució és fàcil no? Només s’ha de buscar un traductor Español-Vietnamita al Google, escriure tot el que posa a l’etiqueta i listo!

Doncs aquesta va ser la traducció: 

Creo que el marisco no aromáticas y verduras en saltee durante 2-3 minutos a fuego fuerte las verduras cocidas, entonces los peces para que se sequen. Phi thom de la guerra en como frito durante 2-3 minutos hasta que el mismo san híbrido (1 taza de dos plantas /100g a saco), acoplado a la comunidad. Usted tendrá que empacar y mezclar bien dados de 2-3 minutos para que los participantes como usted. Sopas o alimentos procesados que, como montañas, mi gustar ...

En serio que va ser així!!!! El vaig haver de copiar per poder recordar-ho i compartir-ho perquè vaig riure moltíssim.

Moments tan banals com aquests són els que fan esclatar una gran riallada i a la vegada són els que fan recordar el lluny que estem de casa. 

 El Nesquick es caríssim!!! Però no ens vam poder resistir......

Piset al districte THU DUC

Aquests últims dies han estat plens de nervis, tensió, desesperació i molta calor. Hem estat 3 dies sencers fent una neteja a fondo del pis perquè hi havia una de merda impressionant. No hi ha paraules per descriure el fart de netejar que ens hem fotut. 

Començar una nova vida no es gens fàcil i menys si ón decideixes començar-la, tenen una cultura i un idioma diferent al teu. Això si, una vegada ”el fet” passa a ser un record podem dir que és molt divertit i gratificant. Per exemple, el fet d’anar a un supermercat gegant tipus “Makro” sense cap producte etiquetat en Anglès, es un moment molt estressant. Gràcies a la nostra nova amiga Thi, vam poder anar a un dels supers més baratos de Saigón però quina aventura que vam viure allà dins!!!

Passadissos i passadissos plens de prestatges amb bosses, cartrons, ampolles, packs, colors, safates, lletres gegants il.legibles fosforites, música a tot volum, senyores promocionant productes nous que et segueixen...  3 dies seguits d’excursió al super és tota una odissea. 

- 1er dia de super : La compra gran de productes com llençols amb estampats horrorosos i productes de neteja per duplicat (no hem trobat ni KH7 ni lleixiu).

- 2n dia de super : La compra de coses que ens havíem oblidat a la 1era compra com tovalloles i altres estris de cuina. (les tovalloles et deixen el cos ple de pelussa rosa i no assequen bé).

3r dia de super : Aliments i begudes per omplir la nevera i poder començar a cuinar receptes de les nostres, com la truita de patates que ens menjarem aquesta nit!!!!!!! (ojo amb els ous!!! Hi ha com 7 tipus d’ous diferents, hi han de negres, blancs, verds i uns que tenen el pollet a dins... Quin fàstic!!!)

Però hem de dir que tot aquest esforç durant aquests dies ha valgut la pena perquè  ja estem instal.lats al pis i s’està molt bé. Ara ja ens toca una mica de tranquil.litat, estabilitat i moltes ganes de gaudir de tot el que ens depari el dia a dia. Esperem que els dropos Vietnamites que treballen amb en Marc també posin el seu gra de sorra per arribar a la tranquil.litat total. ( que xungo lo vemos....)

En plena neteja amb un modelet Vietnamina. 
Samarreta rosa + pantaló a joc =  2 Eur (guants no inclosos)

 El nostre primer sopar.... La funda del sofà la vam posar perquè el sofà encara no estava net. Es un llençol net que hi havia pel pis, nosaltres no tenim tan mal gust...

 Les vistes desde la terrassa.

 Y limpia que te limpia....

 Les vistes de nit son espectaculars i entra un aire fresquet molt agradable.

 La piscina que encara no hem estrenat. Més fotos del pis en un altre post!!!

VÜNG TÀU

DESTÍ  DEL DÍA: VÜNG TÀU. Un poblet de pescadors a 1 hora de la ciutat de HCM. Es un dels destins de cap de setmana favorits dels Vietnamites que viuen a la ciutat. 

Un paisatje format per palmeres, mar blau, sol abrasador i sorra blanca. Per fi hem trepitjat una platjeta i ens hem banyat al pacífic!!

Vam decidir arriscar-nos a llogar una moto i recorre tot el poble sobre dos rodes. En aquest país quan condueixes una moto, les rotondes deixen de ser rotondes, els carrils d’un sol sentit es converteixen en triple sentit, els pas de vianants desapareixen i només existeixes tú i la teva capacitat per esquivar obstacles. Jo crec que podem dir que ja tenim les aptituds necessàries per portar una moto dins la ciutat. (Mares, no us preocupeu....) 

Doncs, Vüng Tàu es molt maco. Sembla que els habitants viuen tranquils o almenys de moment. Es la sensació que dóna quan mires el mar i veus tantes barquetes de pesca, gent fent la migdiada, gent assecant el peix enmig del carrer, senyors cosint les xarxes, mares passejant amb els fills mentres agafen petxines... I el que més m’ha agradat, la incomptable quantitat de libèl.lules que volen com bojes, per tot arreu.

Espero que aquest paisatje continuï així durant molt de temps perquè ja es comença a percebre una petita falta de respecte per l’entorn. És una llàstima. Masses resorts de luxe en construcció, una excessiva ansia de diners.....

 Quietud i pau....

Imagineu la forta olor quan es passa per aquí.... "Peixitus" al sol.

 

Finalment va trobar un moment de tranquil.litat i es va permetre el no pensar en res durant uns minuts....

A l'estilo Vietnamita.... Confirmat!! No és gens còmode!!!

De tornada cap a la ciutat desde el ferry.

Una excursió al Delta del Mekong

El Dissabte vam decidir fer una escapadeta al Delta del Mekong per relaxar-nos i començar a descobrir nous indrets.

L’autobús més lent i el més atrotinat de tot el pais ens esperava per portar-nos d’excursió.

Unes 2 hores de sotracs acompanyats de sorollets d’amortiguadors insuportables i arribem al moll per pujar a la barqueta i començar la ruta prevista.

L’aigua és de color xocolata, el toc de color el donen unes plantes verdes que suren per tot el riu i els colors vermells, verds i blauds de les barques. Per mi el més maco ha estat mirar l’aigua fixament i pensar en tot el recorregut que fa el riu fins arribar a on estava jo. És un dels rius més llargs d’Àsia, neix al Tibet, segueix per Birmània, Tailàndia, Laos, Cambotja i Vietnam. Una molt bona ruta per seguir, un bon company de viatge....

Veig un paisatje atípic, unes aigües que regalen vida per allà on passen i que dónen de menjar a moltes persones. El més divertit de l'excursió, quan ens vam endinsar pels petits canals enramats de palmeres plenes de cocos, espiar les amagades casetes de bambú i admirar la humil però pacífica vida dels habitants del Mekong.

 La Flora del Mekong

 Les barquetes que vam agafar.....

A les 18:00 ens van tornar a la ciutat i va caure un bon xàfec. El nostre refugi mentre plovia va ser el mercat.

Em passaria el dia fent fotos als mercats. 

 A totes les parades hi han aquestes balances. M'encanten!!!!!

Una parada envoltada de motllos de plàstic. A la foto només es veu una banda però tota ella estava plena....

Raconets per menjar i beure....

Avui ha estat un dia força interessant i divertit. En Marc a primera hora del matí es lleva per anar a treballar i jo em quedo dormint fins que el cos em diu que em desperti. El dia d’avui era un repte per a mí ja que m’havia de moure sola per aquesta selva urbanita. La veritat es que em sento orgullosa, ja que no m’he trobat incómoda ni m’he perdut en cap moment. Ho Chi Minh es una ciutat molt segura i els vietnamites no es fan pesats quan intenten vendre alguna cosa. Amb un “No, thank you” ja tenen suficient per adonar-se’n que no vols cap taxi ni comprar cap fruita exòtica. 

A les 6 de la tarda (hora que sopen) hem quedat amb un Vietnamita i un Valencià en un restaurant especialitzat en “Sea Food” (peixet de mar). Hem estat 4 hores menjant i bevent cerveses ( com unes 5 per cap ). El lloc on ens han portat es realment maco i refinat. No hem fet cap foto perquè hagués quedat massa guiri, però era per fer-les.  Es increible com pot sorprendre aquest pais. Cada dia descobrim restaurants, bars o cafés maquíssims, pagues 4 duros per tot el que t’ofereixen i evidentment amb un servei extraordinari. Durant el sopar hem pogut gaudir d’una molt bona conversa i el més important, escoltar històries sobre un Vietnam real. Un Vietnam del que no es parla a les guies ni es parlarà mai.... 

Aquest bar es espectacular. Son els oasis que anem trobant.....

El BARBECUE GARDEN. Et planten les safates de verduretes i carn especiada i tú mateix vas fent. Al punt, molt fet o poc fet!

Les cerveses que no faltin.....

 NOSTALGIE BAR. Ideal per relaxar-se, mirar llibres d'història i refrescar-se amb una Soda with lemon ben fresqueta...

Good morning Vietnam!!

Que puc explicar sobre les primeres impressions d’aquest país... Son tantes que no sé per ón començar. Portem 2 dies a la ciutat i ja estic completament saturada. No dono a l’abast per observar tot el que em vaig trobant pel carrer. La gent, les botigues, els carrers, les fortes olors, el soroll, les motos, els cotxes.... Es una ciutat amb una vitalitat i una energia desconcertant. Puc dir que el primer contacte amb Vietnam no se m’oblidarà mai. Les ràfegues d’unes olors desconegudes t’envolten completament. Olors a menjar, benzina, incens, humitat... carrers plens de vida, cases, botigues, bars i restaurants oberts al carrer, viure intensament la gastronomia en quasevol cantonada... Vagis on vagis, sempre trobes a algú cuinant un pinxito o una sopeta. Carretons plens de menjar,  arrossegats per vellets adorables que et somriuen al passar..... 
Caos circulatori, motos i cotxes per tot arreu que no respecten els senyals ni els semàfors... Ufff es bestial!!!!!!! Em falten paraules per descriure tot el que he vist. En aquest cas no hi ha dita millor que : “Val més una imatge que mil paraules”. Per tant, aqui van algunes fotos fetes durant els primers dies. En uns dies, més històries d'aquests dos catalanets voltejant per Vietnam.

- Les paradetes de peix al mercat "Ben Than Market". Un mercat bulliciós i abundant.

- Es un desastre. No fan cas als senyals de tràfic, circulen per la cera i no els importa si tu vols passar o no. No exagero. Es veure i sentir per creure. Jo tinc por de creuar el carrer. Molta por. Encara que tinguin el semàfor en vermell o que hi hagi un pas de vianants, ells no paren. 

- Això si, t'avisen que corres el risc de morir atropellat.....

- La postura habitual dels Vietnamites, ja estiguin esperant a algú, o menjant o cuinant o venent alguna cosa... Tots, absolutaments tots els Vietnamites fan el mateix. 

- En qüestió de segons, el cel es torna gris i comença a ploure. Són segons també el que els Vietnamites necessiten per protegir-se de la pluja. Paren a quasevol racó ( o enmig la carretera ), treuen el seu curiós impermeable i es tapen ells, la moto i continuen la seva ruta. Estan més que acostumats. La pluja es molt intensa durant uns 20 minuts i al poc torna a sortir el sol.