diumenge, 27 de novembre del 2011

Phu Quoc

Phu Quoc és el nom de l'illa que hem trepitjat aquest cap de setmana. Es troba al Golf de Tailandia i a 1 hora d'avió desde Saigón. L'hem visitat gràcies als nostres amics Sergi, Anna i Auri. De veritat moltes gràcies nois!!!!
Ja tornem a estar a la ciutat i després de mirar les fotos, hem pensat que poder no fem cap post sobre aquest meravellós finde. Motiu : No ens agradaria que us envoltés un sentiment d'odi carinyós, tristessa ó rabia envers nosaltres.








divendres, 18 de novembre del 2011

Phan Thiet / Mui né

Aquest últim finde hem fet la nostra primera sortida amb un resultat desastrós. Destí : Phan Thiet / Muiné Beach - Bitllet de tren: Categoria superior ( la millor dins de les 4 categories que tens per triar )
Ens aventurem a agafar un tren per passar el finde a la platja. Sol, sorra i aigua a només 200 Km de la ciutat. Sembla perfecte!
Pugem al tren, busquem el número del seient, observem el personal que entra i esperem dins d’un vagó amb nens cridant com a bojos, olors intenses de sopes, menjars, peus i altres parts del cos, peus descalços per sobre dels capçals, graffities amb líquids desconeguts a les parets, el lavabo era l'infern... Prometo no queixar-me mai més dels trens de Rodalies.
Impossible que el cos no tremoli amb el fred que fa. L’aire acondicionat està a tope. És insuportable!! Penso que poder ho fan expressament per assassinar a tots els microorganismes i paràsits que també viatgen  però de gratis.
5 minuts de recorregut i tenim la punta del nas i el dit gordo del peu gelats!!! 
1 minut més i el tren s'atura durant 4. Es suposa que hem de fer 200 Km en 4h però no estic molt convençuda si seguim aquest ritme.
Temps total de trajecte 5:30h.
Amb molta alegria arribem, baixem del tren i ens posem a buscar un lloc on lloguin motos per anar a l’hotel. La ciutat de Phan Thiet es horrible. No té absolutament res d’encant. La gent borde que viu en aquesta ciutat no ens va fer gens fàcil la recerca de moto, per tant vam optar per agafar un taxi. L’hotel desde fora és molt maco, bungalows de canya i fusta que queden amagats enmig de la selva.
En entrar a l’habitació vam descobrir que no dormiriem sols les dos nits d’estança. Compartiriem habitació amb tot tipus d’insectes, Tyranosaurus rexs, dracs i algun que altre ratpenat. El llit tenia una reixa per protegir-te de tota aquesta fauna però malauradament la reixa tenia forats i així van quedar les meves cames, plenes de punts vermells. Uns 10 puntets per cama....
L’habitació bruta, molt bruta, però encara més el menjador de l’hotel, la platja i tot el que l’envoltava. Quina llàstima perquè la platja podria estar molt bé però amb la brutícia, tot s’espatlla.
Dissabte, podem llogar moto per anar a visitar la platja de Muiné i les dunes famoses. 1 hora de moto i finalment, la platja, però llàstima! Díficil de trepitjar sinó estàs allotjat en un mega tope resort. Tota una avinguda llarga, plena de totxo de luxe amb palmeres i floretes, tots enganxats i un trosset de platja per cada hotel amb les corresponents tumbones i bars. Horrible.
Les Dunes... Les Dunes?? Però ón collons son? Esgotats d’anar amb moto, de no saber on anar, de no veure res maco, del dia gris, del mal de cap.... Les trobem, estan força bé però no són espectaculars. 
Dinem i comença a ploure. El remate. Plou moltíssim i nosaltres que hem de tornar la moto a l’hotel que està a la quinta óstia. Pluja i més pluja. No para, però nosaltres hem d’anar tirant. Carrers negats d’aigua bruta on sura de tot, bitxos impactant amb força a la nostra cara, cotxes passant pel costat per quedar completament remullats... Comprem un impermeable d’aquests que són gairebé de paper i són tan grans que amb la velocitat s’infla i sembla que haguem de volar.
Tornada al tren. Si el vagó d’anada ens va semblar brut i asquerós, aquest era bestial. No teníem valor suficient per respirar ni per seure en aquell asquerós seient d’aquell vagó merdós. Ens vam negar a viatjar en aquest estat però la pataleta  i les queixes a  l’hostessa no van servir de res. Teníem només dos opcions:  seure a la cadira de tortura i tornar a Saigon ó quedar-nos a la horrible Phan Thiet. Vam escollir la primera opció però ja us dic que les 6 hores de trajecte van ser horribles i també us dic que a Vietnam mai més tornaré a fer un viatge en tren.



 Jo enfadada, cansada i amb mal de cap....



Parada tècnica degut a la pluja i el fred. 


Un altra parada tècnica per assecar-nos una mica.

Imagineu com és passar pel costat d'un cotxe anant en moto.....


El nostre refugi. Se sentien tot tipus de sorollets....

Una de braves!!!!



Diverses formes de la natura

 L'estació de tren de Phan Thiet. Les rates viatjaven de gratis.