divendres, 27 de gener del 2012

La moto, un amor incondicional

Com ja he comentat en algun post, els vietnamites utilitzen la moto per a tot. Ja sigui per transportar-se a ells mateixos o a un matalàs de matrimoni. No existeix Vietnamita sense moto, ni existirà mai. No hi ha dia que ens deixi de sobtar la tècnica que tenen per carregar les motos amb tot tipus de coses i l’habilitat que tenen per conduir tan carregats. La llàstima es que no puc anar sempre amb la càmara de fotos a sobre per captar  aquests moments i menys quan nosaltres també anem motoritzats, però perquè us pugueu fer una idea del que explico, us deixo alguna foto divertida.

Les bicis també, es clar!



Aquesta bici l'hem vist circular... A part que sóc clienta habitual ja que cada vegada que la veig en compro algun cistellet.


També veiem que moltes families porten als gossos i no es mouen!! El gos va disfressat de pare Noel. 

Ha de pesar una mica, no? Pobre moto.....

Aquestes són les caixes que utilitzen per guardar el gel a les paradetes de carrer.

Això es una obra d'art. Ell mateix es la pintura i sobresurt del quadre.

Que resi perque no hagi de frenar de sobte o a saber el mal que li pot fer el test a la columna.

Els nens els porten també com si fos mercaderia. En aquesta foto no es veu molt bé, encara està protegit aquest nen,  però els porten sense cap mena de protecció. Tingui l'edat que tingui el nen el porten amb moto. Hem vist recent nascuts en moto amb el bibi a la boca, germans que la mare porta un a cada cama, dempeus al seient de la moto... I nosaltres a casa que necessitem, el monovolum, la cadira de seguretat homologada, l'enganxina de bebé a bordo....

Si us fixeu bé, la tele no està lligada enlloc i l'home condueix amb una sola mà ja que ha d'aguantar els cables de la tele.



La manera que tenen de transportar el gel. De la moto a la botiga i del terra de la botiga al nostre got. No us perdeu la placa de plàstic a l'esquena per no mullar-se. Es que pensen en tot!!! 

Quants Kg de patates portarà a sobre?


dilluns, 23 de gener del 2012

Têt Vietnamita

Setmana de festa a Vietnam. Celebren la festa més important de l’any, el Tet (any nou Lunar) i l’entrada a la primavera. És l’any del drac i per tot arreu es veuen dracs gegans daurats i  flors grogues. A part de tot el sarao que monten pels carrers els dies previs, tenim la oportunitat i el plaer de veure la ciutat mig buida sense paradetes pels carrers i la gran majoria de botigues tancades. Un pais com Vietnam paralitzat, imposible de creure si no et trobes a dins d’ella.
Aquesta nit es la nit de cap d’any i tothom marxa al seu poble natal deixant la ciutat desemparada. Durant aquesta setmana els Vietnamites han estat molt ocupats ja que dins de totes les tasques que han de portar a terme segons la tradició, la més feixuga és la de netejar la casa. I es clar, netejar durant 1 dia tot el que s’ha anat acumulant durant 364 dies... No és feina fàcil. Es divertit veure HOMES vietnamites amb aspiradors i draps humits a les mans. 
Segons la seva tradició, perquè el nou any sigui un any de bonances i bona sort, s’ha de rebre l’any amb la casa ben neta però tenen moltes altres costums i rituals, com poden ser:
  • Cuinar molt i molt. 
  • Pagar tots els deutes pendents.
  • Tancar i solucionar possibles problemes amb la familia i oblidar totes les discussions del passat.
  • No dir paraules lletges durant l’última setmana d’any i comportar-se de manera correcte.
  • A dins de tota casa ha d’haver-hi una flor d’albercoc, bonsáis o crisantems ja que simbolitzen longevitat. 
  • Netejar les tombes dels avantpassats i guarnir-les amb flors.
  • Els nens reben diners dels seus avis, dins d’un sobre vermell. El color vermell és molt important, ja que es simbol de felicitat. 
  • La síndria es la fruita per excel.lència. ( pel color vermell )
  • No es pot menjar ni ànec ni gambes ja que portaria mala sort a la familia.
Els Vietnamites són molt supersticiosos i el no compliment d’algunes d’aquestes costums podria ser catastròfic ja que el dimoni podria entrar a casa i fer que tinguessin un any ple de tragèdies.


El parc més gran de la ciutat a vessar de flors precioses. Això vermell amb punxes es una fruïta que es menja molt aquí. "Dragonfruit" A mi no m'agrada gens perque no té sabor a res però es exòtica ja que es blanca amb moltes llavors negres petites.


Desplegament d'orquídies a totes les parades. 


Les floretes..... igual d'altes que jo!!!

Fan autèntiques obres d'art amb els bonsais.



Els carrers també estan plens de guarniments per les festes.

La ciutat vestida de gala

Abans que marxessin al poble van anar al centre a gaudir de l'espectacle floral. Vindria a ser com un Sant Jordi + Girona temps de flors a lo Vietnamita, que vol dir a lo grande!


Preparació de l'espectacle. Dracs que corren pels carrers de la ciutat.
Qui més pot entendre aquesta foto es la gent que ha estat a Vietnam. Un dels carrers principals sense motos ni cotxes... i el més fort, es que hi han voreres buides per passejar!!!!!

 Un altre foto atípica. El mercat més famós de Ho Chi Minh tancat (l'únic dia a l'any que es tanca) i la rotonda deixa de ser una de les més perilloses.



dimecres, 18 de gener del 2012

CAMBODJA

Cambodja té una història tràgica molt recent degut a quan es trobava sota el govern de Pol Pot i els seu partit dels “Khmers rojos” entre el 1975 i 1979. Durant aquest període prop de dos milions de cambodjans van morir a causa de les polítiques d’extermini i que Pol Pot va anomenar “l’enemic ocult”. Tota persona que es considerés contraria al seu pla de construir una nova Cambodja, era exterminada. El seu objectiu principal era una Cambodja any 0. Els Cambodjans van ser enviats als camps per viure com pagesos, les ciutats van quedar buides i els intel.lectuals i opositors van ser exectutats sense pietat. Altres mesures implantades van ser la desaparició de la moneda, les escoles, la literatura i tota forma d’art o religió. Els assassins també eren nens que cegats i dirigits pel partit havien d’assassinar fins i tot a membres de la seva pròpia familia.
El que costa d’entendre (com tantes coses al món) és el silenci que va estar guardant la comunitat internacional sobre la situació que estava visquent Cambodja. Tímides denúncies es van fer per part de països com Australia y Nova Zelanda però l’imperiós Estats Units va utilitzar el seu gran poder d’amagar a les Nacions Unides ja que li interessava mantindre Pol Pot al poder tot i ser comunista perquè estava en guerra amb Vietnam. Va ser a partir de la invasió de Vietnam al 1979 i el derrocament del régim Pol Pot que es va començar un lent i dolorós descubriment de la realitat que s’estava visquent a Cambodja. I fins aqui, una mica d'història sobre el pais.
Vam anar a Siem Riep que és ón es troben unes obres arquitectòniques d’una imaginació sublim, els temples d’Angkor. 3 dies visitant temples, uns millor conservats que uns altres però en general una meravella de construccions i una maravella les històries que amaguen cadascun d’ells. El conjunt arquitectònic d’Angkor es realment magnífic. Durant segles va estar protegit, perdut i amagat per un túpid bosc selvàtic fins que els francesos ho van descobrir. Avui dia podem contemplar el clar reflexe de l’esplandor de l’Imperi que hi reganava durant aquells anys, però tot i això, Cambodja et deixa un regust agredolç.
A part dels temples, té una riquesa tant en paisatge com en la gent local. Són gent molt agradable , simpàtica i tothom riu, constantment riuen. Però també amaga una part fosca que et deixa plena de preguntes, d’angoixes i ón les contradicccions et devoren. 
Masses nens i nenes demanant o treballant pels carrers o venent cachibaches a 1 dólar. La primera intenció es comprar el que t’ofereixen ja que t’acorralen i si els mires als ulls estàs perdut, el cor et fa un salt i acabes comprant una flauta i uns braçalets però som conscients que nosaltres amb els nostres bitllets d’1 dólar no som la solució al problema. A més, la gran majoria d’aquests desamparats nens estan controlats per màfies i si compres pot ser que estiguis ajudant al gran cabró que s’està enriquint gràcies a aquestes indefenses criatures. Fa molta por l’exposats que estan, el vulnerables que son davant del monstre dels diners.
Vam veure imatges que no se’ns borraran mai de la memòria però aquesta vegada no per agradables sinó totalment al contrari. Sabem que hi ha miseria al món però veure-ho en persona, tindre-ho tan a prop.... Hem vist coses que no cal ni explicar-les. Imatges que t’endinsen en un inmens silenci i un sentiment d’incredulitat davant de tot. No pot ser real. Però ho és.
La industria del sexe infantil es perceb per tot arreu. No tinc arguments al fet de saber que els pares donen el consentiment perquè la seva filla es prostituexi, com pot existir gent que sigui capaç de generar-ho i evidentment la permissivitat del govern. El govern fa campanyes en contra de l’explotació infantil però tots sabem que també s’ha convertit en una font d’ingressos massa important, un iman de diners bruts i fastigosos.

Encara que aquest post no hagi estat del tot positiu, Camboja es un país per visitar que no decepciona. També he de dir que la gent es increiblement maca i molt més tendre que a Vietnam. Resumint, un poble que t'acull càlidament i et somriu dolçament.


. Roluos Temple. Coquetó i poc masificat. Construït al segle VIII









Les Apsares. Les guapes ballarines Cambodjanes amb el seu ball tradicional ens van captivar mentre sopàvem.



Els postres.. mmmmhhhh feien crec crec....

Autobús local amb nens. 

La grandiosa Angkor Wat.

Que insignificants quedem dins d'aquest monumental conjunt de temples.



Naga, la serp de 7 caps protegint el Déu Shiva.

La primera vegada que veig monos en llibertat. Molts!!!


La porta Sud d'entrada als temples de Bayon amb els dimonis a la dreta i els Déus a l'esquerra. L'equilibri. Una delícia a la vista i al tacte.







Fora de la ruta turística anant cap al llac més gran d'Àsia. 


Els vilatans de la vila surant. Tallant verdures a la cuina.

Granja de porcs per consum propi. Crec que tindran una mica massa de greix aquests porcs si no es mouen una mica..... i reuma...

Les barques dels local s'apropaven per vendre'ns tota mena de quincalla i per ensenyar-nos les serps que portaven. 1 dólar i et deixaven agafar la serp i fer la foto. Evidentment no vam fer-ho.

Creuant el carrer principal del poble amb cubells.



Sopant al carrer... un restaurant ben bo i barato...  oi Neus??

Preah Ko Temple. El temple que li va robar el cor a en Marc. Els colors grisos i vermells de la pedra, el seu tacte, la seva història, els seus líquens... tot un "gustasso" a la vista.

Intentant fer l'Apsara... igualitas!!!


Ta Phrom Temple. Com s'apodera la natura de l'història i com es fa el seu camí sense importar el que es trobi per davant... per qué no poder viure conjuntament? Es fan un favor mutu. La jungla fa que l'estructura del temple no es converteixi en un cementiri de pedres. 





Angelina Jolie va rodar Tom Raider en aquest temple.




Fent caramels de canya de sucre.


Banteay Srei. La calitat d'aquest temple no està en la seva grandària sinó en els materials utilitzats i en la decoració exquisita. Va ser construït durant l'any 967 i es conserva en perfectes condicions.




Una foto amb el xofer i en Borady (el guia). Ens vam fer amics del guia i ja el tenim al facebook!!

Els taxis de Cambodja son una passada i super divertits!!!